A més de fotos, com expliquem en el missatge anterior, també volem escrits de coses que recordeu, sigui dels professors, de les classes, del bar, del parc dels cérvols...
Aquí en teniu un parell de'n David Novelles...
1r escrit: 16 de juny
Són en David Novelles. Ja sé, ja sé que hi ha molts que direu " i aquest qui és!!!!". Ben fet. Sempre he sabut que compartia insti amb la gent més collonuda i sàvia del mon, així que es normal que m'hagueu oblidat. Perdoneu el meu català. Fa 15 anys que visc fora de la terra i ja no l'escric mai. Nomès el parlo amb la família quan la truco.
Quan va trucar-me l'Esther Cebrián em va fotre molta ilusió. Encara estic una mica impressionat. No paro de pensar en lo collonut que pot ser veure a la gent un altre cop, encara que sigui per una vegada. Jo vaig marxar a COU. Diguem que els meus pares em van convidar a fer-lo a un lloc fastigós, i jo, cadellet, vaig tenir que acceptar-ho. Peró el tres anys de l'insti porten els millors recordas que tinc de llavors. El profund flirteig d'en Carles Vila i meu amb la Carrión a mates de primer, les suors per copiar a classe del Bonilla a Fisica (o era química), perque no entenia res de res. Les insuportables classes de informàtica amb el Lentejo (no m'en recordo com es deia) amb les seves calculadores Texas Instrument que ens obligava a comprar per fer bajanades, i els picors corporals que tenia el pobre home sempre. Les nostres pròpies picors quan veiem les fileretes de processionàries pels pins on corriem, entre pols de terra i la llibertat de còrrer a fora de l'insti. Les filosofies de la Lidieta Moriones, el "je bats comme des cartes" de la Romanita Yarza, i les estones que vam passar a casa seva per que ens tirés el tarot. La meravella de veure com en Josep Milà ens deixava decidir si un llibre era bó o no pel gruix (Josep, segueixo èssent un admirador teu), les classes de grec d'en Bayo, l'Estanis (es deia així???) amb les seves mans enormes. La Claveta i la Carmineta, dos meravelles (ho sento, nois, peró jo amb la Jacas em dormia), en Guardia i les seves boqueres perennes.
M'en recordo de gaire bé tots vosaltres, encara que em perdonareu els dos o tres que no us recordo, en Carles, les Esthers, la Carmina, la Montse Morera o la Roca o la Tejada, en Cata, la Prades, en Jordi (!! mi Pie!!) y la Leo (!! mi Blasco!!, la Roseta, la Laureta, la Maribel, en Papi, en Manolo, l'Albert... en fi, que si puc montar-m'ho, serà un plaer tornar a reviure per una nit aquella aula destartalada i tenebrosa de primer, o aquell forat de segon, o aquella segona planta amb el seu laboratori i les seu no sé ben bé què de psicologia, on ens tancaven de vegades i ens feien interpretar dibuixos per saver si estàvem tant com una cabra com pensàven.
Com no volien que estiguèssim, si es quan TVE va enviar a la Remedios Amaya a Eurovisión, i tots cantant pel carrer alló de la barca. Si era l'any en que el Barça va guanyar la Copa al Madrid amb les botifarres d'en Schuster, si trionfàven els Culture Club, Eurythmics i, fins i tot, encara en José Feliciano. Com volien que estiguèssim si no paràvem de ballar (i veure) Flashdance, i, en privat, sense que ningú ho sabés, ens emocionàvem amb Yentl, si el vídeo de Thriller el veiem mil cops a la TVE i a la TVE (i també a la TVE), encara que començavem a veure TV3. I jo, no podia estar més que com un llum, si m'havia deixat orfe el meu ídol de l'esport. Es retirava en Borg i les seves raquetes de fusta de mil milions de kilos (de pes, no de peles), i em tenia que conformar amb en Lendl i amb en McEnroe.
Com us dic, intentaré ser amb vosaltres el 27 de Setembre, encara que tinc que trobar la manera. Per qui em recordi, sóc el mateix amb 25 kilos de més (gaire bé tots ells a la panxa), peró amb les mateixes ganes de llavors de poder estar amb les persones que formen part de la meva història, i tots vosaltres i sou dintre, a la part més entranyable.
2n escrit:
Ja tinc el bitllet d'avió per divendres 26. Ara no canvieu la data del sopar, que us passaré la factura a tots (recordeu que, encara que lluny, segueixo sent català, i la pasta és la pasta). Manolo, ja pots donar per confirmada la meva assistència. El meu problema era saver on cony seria en aquelles dates, peró ara ja ho he muntat per estar divendres a Santander. Agafo un vol que arriba a Barna divendres sobre les 4 de la tarde. Així, em tindreu disponible desde llavors fins diumenge a migdia, en que torno a marxar.
Entrades
