Amigues, amics i tutti quantiEls records, anècdotes, moments, imatges, etc., etc., d’aquells anys són tants… Ja els compartirem el dia 27, oi? Perquè tots , suposo, en tenim ganes.
Per col·laborar en el blog, se m’ha acudit de transcriure dos mini-textos que poden ajudar a “pair” tot aquell i aquest temps (4 i 25 anys!). Veu’s-els aquí:
“On aprendrem la Saviesa i saber què cal ser i què podem fer”, preguntaven els deixebles.
“Llegint el llibre que cada u és”. I afegí: “Està clar que no és una tasca fácil,
perquè cada minut del dia suposa una nova edició del llibre”.
… … …
Els deixebles discutien sobre la utilitat de la lectura.
Van demanar l’opinió del mestre. Aquest els va dir:
“Heu vist alguna vegada un text en el qual les anotacions consignades al marge per un lector
resulten ser tan aclaridores com el propi text?”.
Els deixebles van assentir amb el cap.
“La vida -va dir el Mestre- és un d’aquest textos”.
Desitjo que tots hàgim llegit bé el llibre que és cadascú. Que n’hàgim fet moltes i molt bones edicions. I que les anotacions consignades al marge del propi text -que és la vida- siguin positives, interessants i aclaridores.
Ens veurem. Salut i bona retrobada.
Jordi Trepat
Entrades
12 comentaris:
Com sempre, el teu escrit és el mes profund. No t'oblidis del teu Multifin d'acudits, classificat per temes, pel fi de festa. Hem rigut tant!
Una abraçada,
Montserrat Riu
Tant les teves paraules, com la teva veu i la gran humanitat que transmeties sempre les he recordat amb molta estima i gratitud. En els meus records positius d'aquells anys tu hi ets. M'imagino que per molts ex alumnes també. Deu ser una gran satisfacció que ara que ja som adults fets i refets encara et recordem amb il•lusió i carinyo.
La teva assignatura era misteriosa i, en ocasions, els textos críptics, però les teves cançons eren genials! Recordes la coral a l’hora del pati? El que jo vaig riure entre cànon i cànon i “desembres congelats” no l’oblidaré en tota la vida. Que malament que cantava i –moltes gràcies- no em vas nominar mai. Crec que quedava diluïda entre la veu càlida de la Montse Llacuna que acostumava a tenir-la al costat.
Molts petons!!! Montse Bueno
UN AGRAÏMENT A LES CLASSES DE'N JORDI TREPAT
Feia dies que la Mireia, la meva germana, em comentava la moguda que s'està organitzant a l'institut. A mida que m'anava explicant coses, en el meu cap hi tornaven una pila de records. Em va explicar que es faria un sopar i que també vindrien mestres i de seguida em vaig enrecordar del Trepat. Quan vam iniciar BUP havíem de triar entre l'assignatura de "Ètica" i la de "Religió". Jo vaig escollir "Ètica", però,.. no quedaven places i se'm van assignar "Religió". Un rotllo, vaig pensar. Però no va passar ni un mes en que aquella es va convertir en una de les meves assignatures preferides. El Jordi Trepat ens feia pensar. Parlàvem de la riquesa i la pobresa material i també de l'emocional, la riquesa dels amics, de l'aprenentatge, i altres maneres de marcar-nos prioritats a la vida.
hola soy joseluis Izquierdo antiguo compañero del instituto la maternidad, me parece muy interesante la convocatoria que teneis previsto para septiembre, a la cual también asistiré. quisiera enviaros unas fotos que tengo de aquella época pero no se como enviarlas!!
Hola Jose Luis, soy Manolo por si te acuerdas. En todo caso, yo soy un inútil para la informática pero si estás por Barcelona y podemos quedar un momento me pasas las fotos que ya alguien me las escaneará y te serán devueltas. Por cierto, enviame un e mail con un telefono de contacto que centralizo los datos. manel1964@hotmail.com y BIENVENIDO
Hola Jose Luis.
Una manera de poder enviar las fotos es fotografiarlas de nuevo con una camara digital, de bastante cerca, en un lugar con luz y sobre todo quitando el flash, luego sigues el proceso normal de descargarlas en el ordenador y adjuntarlas al correo, yo lo he hecho asi, y no han quedado mal.
Un besote
Jordi Trepat te recuerdo con mucho cariño. Un petonet. Mª del Mar Rodriguez (la de Palencia).
La veritat, de cop tants records de tants anys que estaven adormits s'espvilen i surten del niu.
Els assaigs quan acabavem les pintures de la restauració de l'Aula de Dibuix, anomenada Aula Sant Jordi, la majoria de vosaltres no les vei veure però potser sí algú de la vostra família. Jo recordo donant els últims retocs pujada a una vastida i la coral cantant a baix.
També recordo un incident sobre uns 'desconeguts personatges que es van 'colar' de matinada per la finestre del conserje i crec que van volar al 'cel uns exemplars d'examens que estaven ja preparats.
Els rumors van còrrer per tot arreu, serien uns funàmvols? o equilibristes ensinistrats?, serien joves promeses degudament preparats pels salts d'altura?
i ara nateix no m'extranyaria res que actuaments tinguessin relació amb un 'mister entrenador' destinat a preparar un màgic equip a Escocia.
Què en sabeu res, d'això???
Mª Lluïsa Paytubí
Holaaaa¡¡
Para quien se acuerde de mi ( y de mi hermano Carlos), soy Sandra Valarezo. Comentaros que de casualidad y aun me pregunto como he aterrizado en este blogger¡¡ Aunque no acabe el bachillerato ( por mi cabeza loca en aquella epoca ...) me han venido muchos recuerdos tanto de compañeros de la epoca como de profesores. En especial Jordi trepat por su carisma. La "Paytu" y la profe de ingles... ¿ se nota q las otras asignaturas no me gustaban? jijiji.
Por un compromiso no podre asistir al evento , cosa q me agradaria, asi q aprovecho la ocasion para saludar a todos los que se acuerden de los hermanos valarezo ¡¡¡ y a los q no ... tambien !!!!
És cert, aquesta manera de convidar a la reflexió porta el segell Trepat.
De fet ja fa setmanes que el vaig llegir i sense proposar-m'ho hi he anat donant voltes. Això que la vida és un llibre que anem escrivim ho hem sentit moltes vegades però, almenys a mi m'ha passat així, no n'ets massa conscient fins que portes un munt de pàgines impossibles d'esmenar. Mentres ho feies et pensaves que simplement anaves fent un esborrany i que ja li donaries forma més endavant, després resulta que és més aviat al revés. Jordi, com sempre, moltes gràcies. Crec que encara conservo un parell de cartes teves que els estius et molestaves d'enviar, convenientment personalitzades, als teus alumnes, les buscaré.
El profe fa d´una assignatura, de la seva assignatura, la seva vida, així en Jordi va aconsseguir que tots o casi tots els alumnes ens interesesim en la religió com a una manera de veure i viure la vida."Tenia ganxo oi?" suposo que encare el tens Jordi.. Recordo que en un moment important de la meva vida, quan vaig decidir casarme, vaig anar a veure al Jordi i li vaig dir que em faria molta il,lusió que ho fes ell, em va dir que si que encantat... passats uns dies vaig rebre una trucada, era en Jordi , vaig pensar que per parlar dels detalls... però em va dir " no et puc casar!!!" ¿? jo tambè estic en un moment important de la meva vida.. va ser tant sincer, tant consecuent..
jo en un primer moment vaig quedar parada pero entenent i respectant la seva decisió. Tot i que em vaig quedar amb les ganes...
Hola a tothom.
Sóc el Josep Lluís Salto. L'"astrònom", aquell personatge estrany que sembla anava entre estrelles i música electrònica.
La veritat és que no tinc gaire temps d'escriure però llegir la carta del Jordi Trepat reconec que m'ha fet veure que ara que tinc una mitja horeta mentre prenc imatges d'un cometa, paga la pena dir alguna cosa.
Recordo molt be les classes de religió del Jordi. Els textos sobre els que haviem de reflexionar i comentar-los en debat obert, els acudits i històries que sempre tenien una aplicació pràctica o servien per a obrir la ment a l'anàlisi d'alguna idea o situació i, la veritat, amb la perspectiva que dónen els anys, penso que vaig tenir una gran sort d'haver estat alumne seu. Les seves classes, com algú ja ha comentat, servien per a fer-te pensar, per a plantejar-te modes de vida i cultures molt diferents a la pròpia, formes d'entendre l'existència i de cercar la veritat que eren ben diferents però que totes eren semblants en el fons.
Recordo el Jordi com una de les persones més vitals i vitalistes que he conegut. No ho dic per dir, és el que penso. Els meus pares, molts dels meus amics, el públic d'alguna xerrada de les que he fet en algún moment i inclús el meu fill que ara començarà l'ESO n'han sentit parlar en algun moment en tocar diferents temes i, especialment, el de la condició humana i tot el que comporta.
En un món com l'actual en que sembla que només importa el material, farien falta molts Jordis i moltes persones que hi haguessin tingut l'oportunitat de conèixer-lo per a intentar canviar el xip i anar per un camí molt més racional.
Una abraçada a tothom i ens veurem a finals de setembre.
No se si encara visiteu aquest blog. pero estic molt contenta de trobar-vos de nou. Montse Riu, Jordi Trepat, Joanaina, etc. . No penseu fer cap mes sopar ni res.
ROSER ESTEVA
Publica un comentari a l'entrada