L'ATRACAMENT

El dia que vam sofrir un atracament a 2on A


Era un matí de primavera tranquil, a classe de 2on A, al Pavelló Rosa, al primer pis, al final del passadís a la dreta. La finestra que donava al pati exterior de l’edifici estava il·luminada pels raigs de sol de llevant, que travessaven les fulles dels til·lers que arribaven més amunt de l’alçada de la finestra. A classe d’Anglès hi era tothom, potser 1 o 2 seients buits, devien estar malalts, però no calia passar llista. Classe tranquil·la fins a la meitat. Llavors donen un truc fort a la porta, s’obre la porta i apareixen 2 atracadors amb una mitja de dona al cap i amb 2 pistoles:-“Manos arriba, esto es un atraco!”.Vam quedar tots parats, quiets, sense reaccionar.

Els atracadors van anar cap a la taula del professor, amenaçant amb les pistoles i apuntant als alumnes. Paràlisis total. Si m’haguessin punxat a la vena, no hauria tret sang.Com havien pogut entrar dos atracadors si teníem un conserge a la porta?. I que volien, els diners de butxaca dels alumnes?.Van dir algunes paraules més, i algú els va conèixer la veu. L’atracador alt i fort, amb anorak blaumarí, cabell negre i la mitja al cap, era de la classe.

L’atracador més baix, era el seu company. Els vam fer treure la mitja del cap i eren en Jordi X + Co. Els hagués mort allí mateix.-Per l’amor de Déu! Com se us ha ocorregut una ximpleria tan gran!- va dir la profe.Allò hagués quedat en un ensurt dels grossos, com si fossis al banc i entrés un atracador. Però ho haguéssim portat amb discreció.Però el pitjor va ser que aquell dia teníem el Professor Anglès en pràctiques i el seu tutor que l’examinava... -Valga’m Déu! Tota la Universitat de Birmingham n’anirà plena d’aquest fet!.

Diran que els Instituts de Barcelona són com el “far West”!. Aquest parell de ximplets ens faran quedar malament a nivell internacional!... Desprès de renyar els dos atracadors en català i en anglès, perquè tothom se’n assabentés de que no érem al Bronx, els nois es van disculpar i van seure als seus propis seients amb el cap cot.

La professora no parava de disculpar-se davant dels dos professors de Birmingham:-“I apologise, I am so sorry, they never before did anything like that” and so on.Acabada la classe i quan el professor tutor va avaluar al professor en pràctiques, a qui els dos atracadors havien llençat la classe enlaire, desprès d’haver-la programat tota la nit anterior, el tutor, en lloc de dir-li que s’havia quedat a mitges, li va retreure el perquè no havia aprofitat l’escena de l’atracament amb els alumnes, i no havia muntat un diàleg de lladres i hostatges i diners...Si home, i que més!.

Havíem de jugar tots a lladres i serenos en Anglès! Aquests britànics es passen amb el seu sentit de l’humor!. No cal dir que els fruits de l’atracament van ser d’allò més fructífers.L’atracador, en Jordi X (aquell que viu al carrer Entença 297, o per allà, whose mother had a flower shop in carrer Santa Amelia, whose family was born in Sant Ramon de la Manresana, Segarra –si gairebé érem parents-, va convidar a dinar a casa seva al professor anglès atracat, no una, sinó moltes vegades. El professor atracat em confiava en secret que sempre li donaven un plat de caldo i un bistec. És el menjar típic de la Segarra, deia jo, per arreglar-ho una mica.

I l’atracador Jordi X, va anar a Birmingham a casa del professor d’Anglès atracat, tantes vegades com va voler. Les històries de l’Anglès eren això: inesperades (unexpected), fructíferes i acabaven en amistats per a tota la vida. I a més a més, els profes de Birmingham, ens portaven vídeos del programa “Top of the Pops” de la BBC, i per Pasqua nosaltres ja cantàvem els hits en anglès, quan a Barcelona no arribaven fins a l’estiu. Estem parlant de l’estiu del 1980. Els alumnes estaven entusiasmats amb Police, Queen, Eurythmics, Madonna, i tots cataven “Our house in the middle of the street”. 10 anys vam tenir el programa de Professor d’Anglès en Pràctiques de Birmingham Polytechnic University, de 1980 al 1990, fins que la Margaret Thatcher va reduir les subvencions a la Universitat i el programa es va acabar.

Però en anar a l’Institut nou, vam començar l’intercanvi amb Boston Latin Academy, que va durar 6 estius, durant els quals centenars d’alumnes de l’Institut vam anar 1 mes a Boston+ cap de setmana a New York City.Jo hi firmo ara mateix!. Jo hi tornaria!. Montserrat Riu. Teacher of English.

Montserrat Riu, -teacher of inglish-