ÚLTIMES INDICACIONS
19.00 hores: Us heu de presentar a les noves instal·lacions de l'institut (Travessera de les Corts 131-159), que queden al costat d'on és COM Ràdio. Concretem més: 19.00 hores ENTRADA AL RECINTE
19.15 hores: PETIT (molt petit però molt) PARLAMENT DEL COMITÈ ORGANITZADOR I DE'N JORDI TREPAT
19.30 hores: PROJECCIÓ DEL DVD
20.00 hores: SOPAR (amenitzat amb música d'aquells anys -com no porteu com patirem-)
22.45 hores: REPARTIMENT D'UN SOBRE AMB LLIBRE I DVD
23.00 hores: RECOLLIDA ENTRE TOTS LES RESTES DEL CATERING I SORTIDA DEL RECINTE (és important que tots sortim a la mateixa hora, a aquelles hores hi haurà un vigilant i li fem la punyeta si sortim esglaonadament, ha d'obrir una porta metàl·lica i se'ns ha demanat que sortim tots juntets)
23.15 hores: ARRIBADA AL LOCAL DE COPES. "BUTYKLAN" (Travessera de les Corts 160, més a prop impossible).
FINS EL DISSABTE 27!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
27 comentaris:
Sispli, sispli, sispli...no més mails d'en Manolo!
Sí, ja ha començat el compte enrera i estem prou nerviosos i només ens falta un mail diari per dir-nos que falta un dia menys!
Sispli, sispli, sispli, ja és prou complicat escollir el que et posaràs per veure companys que fa potser 26 anys que no has vist (texans? potser massa informal, corbata? potser massa formal, les dues coses?potser sí- bé per mi poseu-vos el que vulgeu i amb el que us sentiu més còmodes, encara que siguin les dues coses) que arriba un mail que potser vindrà tv3 (això ja és massa tot en un mateix dia!)
Sispli, sispli, sispli, ja és prou difícil el vestuari, els mails i les ganes de veure els companys? perque això és un altre tema. Els reconeixaré? Em reconeixeran? tindran la curva dels 40? seran calbs? s'hauran engreixat? (jo ja us dic d'entrada que sí). Clar ja m'imagino que algun/a si no s'han fet la cirugia els reconeixerem fàcilment (perdó), però la Marta haurà modificat el seu ull tan peculiar i bonic?
Sispli, sispli, sispli, fins ara ja sabem a que es dediquen alguns, però i els que no han escrit?.
Sispli, sispli, sispli, potser millor que fem el conte enrera i esperem que arribi ràpid el dia 27.
Petons i fins el dia 27.
P.D.: espero que no t'enfadis Manolo, per mi ja pots seguir escrivint, tens un do natural i encara que no et conec no sé que fas treballant a les presons.
Ha, ha, ha, Ha, Ha, Ha, ha,
No puc deixar de riure Araceli després de llegir poc a poc el teu comentari, hi, hi, hi, hi...
Però que no veus els do personal que té en Manel, el domini de la situació, el to de la paraula sempre apunt i sobre tot la gran complicitat que ens ha contagiat a tots sense excepció?
Jo ja us ho ben dic, no vindré vestida com Eva en el paradís tot i que m'agrada força el quadre de Durero.
Em posaré qualsevol coseta... del meu armari. Com que l'edat no perdona i sóc lenta de reflexos, ja l'he triada fa temps i és de bon disseny aixó sí.
Molt personal... Oh la la, c'est magnifique!!
Des d'ahir m'està entrant un lleuger tremolor a tot el cos...
que no para, espero conservar la línia i no engreixarme en els pocs dies que falten, començo a tenir ansietat... i no se com parar-le.
Xocolata?, pastissets?, olives? patates fregides? palmeretes?
Ai, uix, treu, treu que la dieta no m'ho permet.
Mª Lluïsa Paytubí, a) Paytu
Oiiiiido cocina! No más mensajes, os dejaré tranquilos esta semana. Si puedo controlarme claro. Besos a todos sin distinción.
PD. Os recomiendo el trabajo en prisiones, abre la mente y creo que los internos hasta me quieren, como mínimo la inmensa mayoría no me odia
Hola a tots!
Jo ja m'he fet a la idea de jugar al "quien es quien".
Em faré una xuleta amb els noms i la professió de cadascú,docs tinc un cacao mental...Així recordaré l'escrit de tothom!
Sobre el tema de la vestimenta,jo penso que si afegim al fet de no recordar-nos dels companys el fet de disfressar-nos per a la ocasió encara ens serà més difícil reconeixer-nos.
Amb això no vull dir que hem d'anar amb la "bandera extremeña" o la pipa a la boca,però crec que hem de ser naturals abans de tot.
El lema és:"sencilla pero arreglá".
Fins aviat!
SISPLI, SISPLI, SISPLI, MANOLO!!!!QUEREMOS UN MAIL TUYO.
Sispli, sispli, sispli, he decidit escriure cada dia per anar fent el compte enrera i t'agrairia escriguessis tu doncs els teus escrits són genials.
Per cert, ja és ben veritat que la secció "oficis i beneficis" és "como la vida misma".Escolteu noies us heu fixat que de les persones que han abandonat el món laboral per dedicar-se a "Direcció Executiva de l'Ambit Domèstic" (faig el comentari perque la conec i espero no es molesti?) no n'hi ha cap que sigui home, això és "como la vida misma". Us heu fixat que només hi ha un home que diu compaginar feina i "Tareas Domésticas" (aquest també el conec i espero que tampoc es molesti?).
El meu marit també compagina, però som lluny de que ho faci sense "Direcció Executiva" (tot i així 'no me puedo quejar nada'.
Sispli, sispli, sispli, Manolo escribe mails, doncs si segueixo així, el dissabte et podràs vendre el meu sopar, doncs en un dia ja m'he carregat tota la secció masculina i demà no sé de que parlar, de feina? de fills? d'il.lusions?.
Petons i fins....
Sispli, sispli, sispli, (parafrasejant a l'Araceli)volem més mails teus Manel, Manolo, (i dic volem perque si més no Araceli ja s'ha empenedit i en vol i jo també, així que ja puc fer servir el plural).
M'agrada que em recordin que cada vegada queden menys dies per aprimar-me (cosa totalment impossible), que la crema màgica pel contorn d'ulls no fa miracles,
i que tant de bó hagues demanat el crèdit al Juliol per anar a Corporació Dermoestètica (no me l'haurien concedit però mai està de més enganyar-se una mica).
Necesito una mica de presió per decidir que posar-me, la Paytu ja té el modelet, però jo no tinc ni idea.
Per totes aquestes cosses, Manolo, Manel, Manuel ni se te ocurra dejar de escribir lo que se te pase por la cabeza. Eso sí no pienso hacerte caso sobre el trabajo en prisiones, tengo dos hijos en casa, que en ocasiones creo que me odian, uno de los cuales que con tan solo 8 años presenta sintomas de preadolescente!!!...
Sispli, sispli, sispli vull més mails...
P.D.: Araceli no em molesta en absolut, no pateixis. Per cert em sembla que no has rebut el meu mail, tant se val ja ens veurem dissabte.
Ana Martín
Por petición popular. En verdad lo había escrito cuando la petición popular era de una sola persona. Sí, he vuelto a enviar un email. Nunca dejará de sroprenderme lo fácil que soy...... Débil es la carne ¡Dioooossss!
Por cierto, he cambiado de nombre, otra vez. Personalidad poliédrica que tiene uno
Vaya horas! he hecho incursion en el correo y estamos todos con el gusanillo de los nervios. Manolo lo tienes claro, Vicente acaba de enivar un correo y me temo que el parlamento no te lo vas a ahorrar. Y ahora "vamos a la cama que hay que descansar para que el sabado podamos trasnochar...". Bona nit! Susanna
Bon dia! 4 dies del sopar!
No volia que em sortís la vena feminista però ja que Ana i Araceli
han començat diré que com les estadístiques confirmen,que de les persones que han hagut de renunciar a la seva vida professional per dedicar-se a la familia,no n'hi ha cap que sigui un ésser masculí.
Hi ha gent que diu que és una decisió voluntària,però fins quin punt ho és? La culpa la té l'educació que hem rebut o la societat on vivim?
La realitat és que les senyores són sempre les que sacrifiquen la seva vida professional a favor d'altres.
Jo no en vaig renunciar,però vaig compaginar vida familiar i professional a costa de la meva son,doncs he treballat 20 anys de nit per poder-ho fer(i això que
diuen que cada any treballat de nit signifiquen viure 4 de normals).
Ara no penseu trobar-vos amb una mòmia!Ho he portat bastant bé!
Tinc ganes de que arribi el DIA.
Petons.
Algú podria dir-me si hi ha algun lloc per aparcar a la vora de l'insti? Gràcies.
MANOLO, MANOLO, MANOLO.......Exactament vas tardar 5 minuts a escriure un mail quan et vaig aixecar la veda, ja em suposo que a l'ecuador de la nostra vida no et podrem corretgir.
El que si espero corretgir és el que dius al mail.MANOLO, MANOLO, MANOLO, estic d'acord amb la Susana de que no et pots estalviar el Parlament, jo crec que podrem resistir 5 o 10 minuts sense parlar amb els companys i escoltan-te a tu que ens has fet passar un estiu del més emocionant.
A més a més encara que siguis "EL CHICO DE LOS MAILS", no pots deixar els teus companys del comité organitzador sense els seus 5 minuts de glòria. Per tot això SISPLI,SISPLI, SISPLI QUEREMOS UN PARLAMENTO TUYO.
Parlant d'una altre cosa, us heu fixat la quantitat de professions diferents que hem conseguit entre tots? per cert, no hi ha ningú que es dediqui al món de la faràndula?I els que no han escrit? Només dir-vos que el que més hem fa patir és aquell que ven seguros que ho arreglen tot, tot i tot !!! (aquest també el conec i espero no es molesti? ), espero no vulgui vendre cap seguro al sopar!!!!!!!!
Tres cosetes per acabar, la primera que demà penso parlar dels fills en llenguatge mòbil (per cert, no hi ha ningú al món de la telefonia?) i com que el meu vocabulari és escàs, no m'allargaré massa.
La segona és que ara que ja tenia escollit el "modelito" es possa a fer fred, això no pot ser!!
La tercera una crítica al comité organitzador : A qui se l'hi acut fer una trobada com aquesta el dia del Espanyol-Barça (sóc futbolera, ho sento), i encara com no era Barça- Espanyol!
Bé, per acabar i resumint, això és per el "CHICO DE LOS MAILS" :
MANOLO, MANOLO, MANOLO ya puedes ir preparando otro PARLAMENTO (y esta vez te lo tendrás que preparar pues ya no nos sirve lo que nos dijiste en el mail, tendrás que esforzarte un poco!, pero seguro que te sale divino con el salero andaluz que tienes)
Petons.
MNL,MNL,MNL.I fins aquí tot el meu vocabulari.
Dels fills no m'allargaré massa, només dir que tinc una filla de prop de 15 anys que no és preadolescent sino ADOLESCENT amb totes les lletres. Diuen que quan són petits te'ls menjaries i quan són gran t'arrepenteixes de no haver-te'ls menjat.
Aquesta trobada m'ha fet pensar molt en com erem nosaltres quan anàvem a l'institut i ara ja no sé
quina autoritat puc tenir quan recordo tantes coses!!!!
(entre parèntesis he de dir que és una adolescent que no canviaria per res, que sort que no me la vaig menjar i que ha estat el millor que m'ha passat en tota la vida). Per cert he vist fotos meves al començament d'aquest blog i és "mi viva imagen".
Petons
P.D.: Manolo, esto es para ti.Ya te digo yo que al final nos pondras nerviosos a todos!!! Sólo faltas tu con tus mails haciendo la cuenta atrás y encima no por dias sino por horas. SOCORRO!!!!!!
Com us deia tinc dos fills, 8 i 5 anys, Sofia i Diego. Són petits encara i estic immers en converses que tenen com centre d'atenció els nens. Tot sigui dit que n'estic fart. Crec que es donen una sèrie d'amistat sobrevingudes en la nostra edat que no durarien ni cinc minuts si les dones (ho sento però són bàsicament les dones, no és masclisme, és una dada científica)haguessin de parlar d'una altra cosa que no fossin els nens.
Doncs bé, en aquestes converses que habitualment se centren en diferents pors (que no vagi la nena sola al cole que encara és molt petita, que si el nen aquell que l'ha tocat el cul, que si hi ha nens que no els controlen els profes, que si, que si, que si, -són les converses "quesi-to-)es fonamenten en la memòria selectiva que ha fet oblidar a tot Déu com va ser la seva infantesa i adolescència.
Suposo que algun tindria una infantesa idíl·lica -ho dubto però mai se sap- però el que jo recordo és que a l'EGB hi havia un parell d'alumnes (us en recordeu Francesc i Angel?) de la classe que van patir el que ara es diu bulling
-podrien haver trobat alguna paraula en català, collons-, però un bulling de nassos. A més a uns quants ens van atracar pel carrer més d'un i més de dos cops (te'n recordes Francesc quan ens van robar les bicis, i nosaltres estaven damunt d'elles eh!, a la zona de la facultat d'història que encara no existia). Jo vaig provar el tabac amb 9 anys i diria que el 90% de la nostra classe d'EGB ho va fer abans d'acabar aquests estudis. I no diguem el que ens va passar o varem fer a l'adolescència i no entro en temes més "punyents".
Doncs sembla que de tot això ja ningú se'n recorda i tenen una por pels seus nens de nassos. Sobreprotecció li dic jo i que consti que no hem de permetre l'assetjament, faltaria més, però collons no es pot viure amb tanta por.
També han de tenir un petit marge per sentir-se autosuficients i per equivocar-se i no carregar-los de regals que aqeusta és una altra cosa que ens ho hauríem de fer mirar.
Toma escrito seriooooo..... Moreno
Aclariments per evitar confusions en el que deia en el comentari anterior:
Primer. Francesc i Angel no eren les victimes del bullying que es podria sobreentendre. Els esmento perquè segur que se'n recorden del que va patir el Ruiz i algun altre
Segon. Si la memòria no em falla a Francesc i a mi mateix (a mi segur) i a algun altre que no recordo ens van robar les bicis uns macarres jovenets de la Plaça espanyola.
Per cert, els vaig descobrir un dia per la zona i vaig anar amb el meu pare que els va enxampar i els va portar a la comissària. Estaven cagats i quan va venir un dels pares li va fotre uns collejas de cuidado. Feien una mica de por quan ens van robar però en comisaria feien una mica de pena. En veritat eren com nosaltres. Anys després jo...... però aquestes són historietes que millor no publicitar-les gaire.
Tres cosetes:
1) No ho he dit però la meva filla es diu Roser.
2) No és masclisme, és la pura veritat.
3) Hauríem d'ejercitar més la memòria i no ens espantariem tant, en el fons són com nosaltres.
Les converses als 15 passen a ser surrealistes i preferiria no escrigués ningú dels que han dit téne fills més grans, doncs ja m'ho trobaré.(ja podeu escriure! només faltaria!)
Hola Manolo,
Veig que poc a poc s´està obrint un altre tema “Infància i adolescència ahir i avui, debat obert”.
Per al.lusions, et diria que arrel de la trobada hi he pensat força amb el Ruiz i el Carbonell (els dos nens objecte d´un bullying descarat a l´EGB, fins i tot recordo al Carbonell més pel seu “apodo simpàtic” de “Tontin”).
Vaja infància més desgraciada van tenir els pobres !!
Encara que jo no era dels acosadors, no puc deixar de pensar que jo queia en la tipologia, típica del bullying, de la majoria silenciosa que no fa res per aturar-ho per por a ser el següent (i era una por que gairebé la podies tocar). Crec que és molt difícil de combatre però que cal esforçar-s´hi (l´última pelicula del Corbacho és molt bona en aquest tema).
Jo sóc dels que creu que s´ha avançat molt i que ara els nens tenen (malgrat la nostra nostàlgia) una infància molt millor que la nostra.
Un Institut com el que ens vam trobar, i arreglar, nosaltres, ara seria “inacceptable i digne del Tribunal Penal Internacional de la Haia”, i l´escola de l´EGB era un zulo amb classes-patera i sense pati.
Respecte al fet de la bici i els macarres de la Pça Espanyola, recordo que era la época on el Vaquilla era un mite i referent !!positiu!!, on a mi m´atracaven una mitja d´un cop per setmana i un company de classe ( te´n recordes de l´Ariza) es vanagloriava de robar i obrir cotxes el cap de setmana ( ole tus huevos!!!),
Definitivament, crec que hem avançat ....
Ara bé (que vol dir moro, com deia en Pere Villalba), crec que el problema ara és la sobreprotecció:
pobre nen, que no pateixi el que jo vaig haver de patir!!,
el meu fill vull que, per sobre de tot, sigui feliç !! (i li solucionem tots els problemes),
Qui deixaria avui els seus fills al carrer tot el dia a Barcelona a partir dels 11-12 anys com havíem fet nosaltres ??
Abans els nostres pares bastant feien en procurar-nos educació i el mon infantil era infantil i l´adult era adult, ara estan tots una mica barrejats i, vulguem o no, acaben sent el centre d´atenció (o com deies Manolo, de les meravelloses converses parentals de parque o de sortida d´escola. Si la meva vida social està al voltant de les seves activitats , cony!!!).
D´aquells temps crec que hauríem de mantenir l´autosuficiència i la capacitat d´espavilar-se i si s´equivoquen, ja n´apendran ( qui cregui que ho fa bé que tiri la primera pedra !!).
No continui passant com ara que, quan suspenen a 1er de carrera, em venen els pares a veure !! i em diuen que com ho podem arreglar !! (ells i jo, mai el nen de 18 anys !!!)
Perdoneu per que m´ha quedat una mica com un assaig, “impartiendo doctrina”, ho sento
Francesc, sí que me'n recordo de l'Ariza, i tant!. Era el típic xarna de l'època. La veritat és que no recordava allò de que robés. Aquesta falta de memòria!!!.
Crec que pensem igual i el que m'ha sorprès és que també a la Universitat vagin els pares. Increible i sumament estúpid. Després es queixen de tenir els "nanos" fins els 30 anys a casa.
Hola a tothom!
Crec que ara per ara el nens estàn sobrevaluats (que consti que no els hi vull treure importància)però la veritat es que sembla que tot l'univers estigui orbitant al seu voltant (sé el que em dic, ejerceixo de mare a jornada complerta i en exclusiva).
Fins i tot jo que en ocasions em sento com una mare desnaturalitzada (als ulls d'altres pares) perque no persegueixo pel parc al meu fill de 4 anys i el deixo campar al seu aire, perque puja alçades insospitades i no el faig baixar inmediatament (el consideren una mala influència pels seus coetanis), estic masa pendent d'ells i crec que en ocasions els sobreprotegeixo.
Quan jo anava a cole era jo qui anava, ara que son els meus fills que van a cole jo també hi vaig. Està molt bé això de que la escola sigui oberta i participem en determinades activitats però ara entre les reunions de començament de curs, de l'AMPA, de les activitats extraescolars, els projectes de famílies jardineres, famílies contistes, famílies artistes i d'altres que no recordo tinc una agènda que ni el ministre d'economía (tot i que ara està enfeinat en Solbes).
A més pel que fà a aquests temes la meva família es monoparental (no puc pretendre que amb els horaris del nostre únic assalariat a la família sigui ell qui hi vagi a les reunions).
Si a tot això afegim, l'estoneta de parc a les tardes amb altres pares, les festes d'aniversari (per cert demà en tinc una!!!)i alguna sortida de cap de setmana amb companys del cole, practicament la meva vida social es redueix a això.
Per tant podríem obrir un altre front de batalla i oblidar una miqueta els nens?
Ho demana una mare desnaturalitzada que va estar ballant "tregua y catala" durant la setmana que va enviar als seus dos fills de colònies i que no només no els va enyorar sinó que està desitjant que tornin a marxar(era la primera vegada en 8 anys que he estat sense cap nen!!!).
Per cert queden 54 hores per la trobada i no sé que posarme!!!
Petons a tots i patadetes als nens (crec que aquest comentari l'hauria d'esborrar perque no és politicament correcte i fins i tot em podría reportar una denúncia per maltractament, però no vull renunciar al meu dret a la "pataleta").
PER MI ÉS MOLT FÀCIL SABER EL QUÈ POSAR-ME.
SIMPLEMENT LA PEÇA DE ROBA QUE EM CÀPIGA,DONCS A QUI SE LI ACUDEIX PROGRAMAR UN SOPAR DESPRÉS DE VACANCES? QUI NO HA VINGUT AMB UNS QUANTS QUILETS DE MÉS?
LES CERVESETES,"LAS MORCILLITAS",ELS GELATS,LA SIDRA,LES FABADES...I SOBRETOT EL DESCANS I LA TRANQUILITAT (QUE AIXÒ TAMBÉ ENGREIXA).
SOBRE ELS NENS...SENSE COMENTARIS.
ELS PARES ESTAN PERDENT EL SENTIT COMÚ,ELS CRITERIS I LA LÒGICA.LA DIRÉ MÉS GROSSA!LES MARES ESTAN PERDENT L'INSTINT MATERNAL!.
HO DIU UNA INFERMERA QUE ESTÀ TREBALLANT A
PEDIATRIA I TINC CONTACTE AMB MOLTS PARES I MARES; FINS I TOT ÀVIES I AVIS!.
JA QUEDA POC!FINS PASSAT DEMÀ!
Sorry per obrir el tema "educació moderna vista per un xarna que encara creu que una colleja a temps és una eina educativa". Té raó l'Ana i, per la meva part, no reobriré the question.
Sobre la roba i acicalamiento vario. Seguro que estáis monísimas con lo que traigais puesto. Ahora que caigo, vaya palabro "traigais", parece guiri.
Traigais: (Del eslovaco traigaisch) nombre aplicado a muchas especies de plantas criptógamas briofitas herbaceas.
Por cierto, la descripción está cogida del Maria Moliner para explicar lo que es.... musgo!!!!. Menos mal que sé lo que es musgo porque lo de criptógamas (parece algo sexual y muy oscuro, pero mucho) y briofitas ni repajolera.
Pues eso, que estaremos todos muy guapos... o no, que más da.
Besos
Avui dos comentaris.
Veig que el tema dels fills ens preocupa realment i després d'un dia o dos que només escriviem en Manolo i jo, hem trobat un tema que ens inquieta a tots. De totes formes estic contenta doncs pels comentaris veig que el que ens uneix a tots (institut) va funcionar. Espero que quan hagi de buscar escola per batxiller per la meva filla en trobi una de semblant.
Veniu vestits com us sembli que estareu tots la mar de guapos, jo per la meva part us convido a llegir el comentari posterior.
Cada dia hi ha hagut un comentari del MANOLO.Estem dels nervis!!!!
Bé, us he de dir que aquest serà l'últim comentari que farè abans de la trobada doncs demà no podré escriure perque tinc l'agenda molt plena, sino fixeu-vos:
8 h.: Entrar a treballar.
8'10 h.:Sortir de la feina per anar al gimnàs a posar-me en forma.
11 h.:Tornar a la feina.
11'10 h.:Anar a esmorçar.
12 h.:Tornar a la feina.
12'10 h.: Anar a fer gestions varies (massatge relaxant, tractament antiarruges i moltes cremetes!!!!)
13'15 h.:Tornar a la feina.
13'30 h.:És el meu torn de dinar.
15'30 h.:Tornar a la feina.
15'45 h.:Tinc hora a la perruqueria (massatge capilar, reflexes, cortar y peinar)
19'45 h.:Tornar a la feina, passar caixa i dissabte no obrim.
20 h.: Hora de tancar i fer balanç del dia.
21 h.: Sopar(no podré, els nervis em guanyen!!!per un dia no passa res!!!!)
23 h.: Conectar-me a l'ordinador.
SIN NOTICIAS DE MANOLO
(estic desorientada)
Bromes apart, només dir-vos que sí, que ara ja em poden els nervis. Que em fa molta il.lusió aquesta trobada. Que ahir veient el Piromusical vaig adonar-me que quasi fa 25-30 anys de quasi tot. Que sí, que em poden els nervis!!!!!
Per acabar només donar records a tots els que hi voldrien ser però no poden venir (ja us ho explicarem al blog).
I només un últim record pels companys que ja no hi són.
Petons, petonets i petonassos i fins dissabte.
Hola!
Només voldria fer una proposta de cara al futur.
Com segurament que després del retrobament serà probable que perdem la pista de la majoria de companys,estaria bé mantenir el blog per poder seguir amb el fòrum i desfogar-nos de tan en tan quan tinguem pensaments que ens faci falta vomitar.
Jo no he tingut mai cap al.licient per posar-me tants dies seguits davant d'un ordinador,és més,odïo aquesta pantalla que aïlla a tanta gent dins una habitació.
Per això agraeixo aquesta iniciativa, doncs m'ha fet conéixer una nova raó per la qual han d'existir els ordinadors.De fet, m'he distret molt comunicant-me amb vosaltres sense saber ben bé qui sou.
Demà ho descubriré!
Molts petons i fins demà!
Hola, no volia dir res mes.
Però el neguit em pot !!
Jo sóc del signe 'peixos' i a més no puc deixar de pensar en dues direccions al mateix temps: Imaginativa i sensible. Amable, intuitiva i m'aboco a ajudar als altres. No toco de peus a terra. Idealista, guardo els secrets, i em deixo portar pels altres (això últim ja ho hem pogut comprobar, m'he deixat portar per Manel, Mireia i Anna).
Es diu que: M'agrada estar sola per somniar. M'agrada el misteri i fer el ridícul. M'agrada perdre'm.
No m'agrada: Ser criticada o escoltar a persones pedants.
Segons el calendari xinès, sóc GALL: Meticulosa, eficient, ordenada, inteligent, honorable i molt càndida....
Sembla que con estic tan assabentada del que passa al meu voltant, es pot arribar a pensar que tinc poders psíquics i extra-sensorials...
"A los Gallos les encanta hacerse notar y les gusta compartir con quienes los aman.
Los Gallos esperan y lucharán por el control de su territorio y de aquellos que caen dentro de sus fronteras."
hummmmm, hummm,....
Ah, el que és millor de tot:
Tot el que diuen és poc... de fet sóc una barreja de fada i briuxeta.
Per més dades avui he mirat la meva bola de vidre i m'ha dit el següent:
DIVENDRES, 26. Ens identificarem amb valors, com l'idealisme y l'abnegació. Podrem ser molt combatius i oferir una visió justa i quelcom impersonal de la realitat. Sovint sentirem una gran compasió y ens entregarem incondicionalment a ajudar als altres. Siguem pacients i tolerants, doncs la nostra enegia que es troba a punt de culminar un cicle no pot perdre's en vanitats sino que ha d'ésser posada al servei de l'univers.
Escric tot això a les 13:00 hores. Ara tan sol falten 31 hores per la reunió del 27.
DISSABTE, 27.
És el principi, l'origen, el començament de tota una nova ètapa, la iniciativa, l'impuls, l'afecte... Serem els primers, els primers que começàrem tots fa 25 anys a treballar junts, dons que vem neixer per ser els que donguessim la nota i portessim les rendes de tot. De sempre hem sigut impulsius amb tenacitat, tenim fusta de liders i hem près les nostres pròpies decisions com ara aquesta de celebrar-ho junts. Per entedren's, volem organitzar-ho tot. I tot sortirà de PRIMERA !!
Fins dins de poc, molt poc.
Mª Lluïsa Paytubí
a) la bruixeta Paytubineta
Hola a todos,
insoportable , esto es insoportable, estoy por irme ya pa la puerta, esconderme en algún sitio e intentar reconoceros a todos, pero soy corta de vista, (que farem)
Mi hijo de 20 dice que si podremos aguantar tantas emociones, más que nada por la edad.
Ya ves.
Maria José
Tenim alguna llista d'alumnes? Trobariem uns quants paperets fotocopiats on hi hagués escrit els noms de quí anava a cada classe tal curs o tal altre?
Si algú la te o per l'institut n'hi hagués alguna... estaria be poderla veure!!! Seria possible?
A mi em faria falta per endreçar els meus records cronològics. En aquests moments se'm barreja tot el que hem parlat en aquest blog els darrers mesos. És com si els que més coneixia, i no han escrit passin a ser els que no coneixia i sí heu escrit. (O potser no cal, perquè formem part d'un tot on les identitats perden importancia...¿?)
Anònim o anònima,
No et preocupis per identificar-nos i menys et preocupis per recordar els nom de tothom.
Per experiència de listes i llistes memoritzades té de dir que el millor és precindir d'elles.
Ja veuràs que quan ens trobem
TOTS ENS RECONEIXEREM.
I serà el millor i ho recordarem tota la nostra existència.
Manel, per descomptat, que si vols avançar la trobada (Deus no ho volgui), jo ja estic A PUNT
PEINADA, LAVADA i CON LA BOCA PINTADA...
I a punt d'agafar el BUS, per la setmana de la mobilitat sostenible.
MANOLO, MANOLO, MANOLO,MANOLO, QUIIIIIIIIIIIIINS NEEEEEEEEEERVIS!!!!!!!!!!!!!!!
AHORA MISMO SI QUE HAN PODIDO CONMIGO!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada