Mireia, suspitava, suspitava que passaria alguna coseta. De fet encara que no es vegi clarament... estàn passant... les hores passen inexorablement i aviat ens veurem. Estigueu bonets.
Acabo d'arribar a ksa i tot son misssatges de nervis, s' acosta l' hora 0. Jo no estic nerviosa, nomes molt impacient. He sabut que algunes companyes es trobaran a les 18.00 al mateix lloc on kedaven per venir juntes a l'insti des de Collblanc, si puc m' hi afegiré, a fer el camí ben acompanyada com fa 25 anys. Petons i fins demà
No sabeu què fer per crear UNA HISTÈRIA COL.LECTIVA! Encara no sé cóm arribar a Barna,si amb tren-metro no emportar-me el cotxe (sempre hi ha controls d'alcoholèmia abans d'arribar a casa meva (Torrelles de Llobregat). Ahir vaig decidir anar a la perruqueria i amb la pluja semblo una altra persona,tots els cabells de punta! No sé el què posar-me doncs ahir vaig passar fred i tinc el cos endolorit,com una iaia! Bé,bromes a part,haig de començar a decidir una sèrie de coses. Per cert,la meva germana Alba,que coneix a part de les meves companyes de l'insti,s'apunta després del sopar a prendre unes copes. FINS ARA!!!
Res, res, cap problema tenim solucions per tot-hom i per tot-dona. Podriem dispossar de mantetes col·lectives. Ara un s'escalfa i ho passa a un altre, ara un altre també, i així ens ho anem passant.
Mestresses i mestres de casa: Quantes mantetes penseu que hauriem de necessitar?
De totes formes jo recordo un bon procediment per escalfar l'ambient i a tots nosaltres.
Una bona cleca i aviat es passa el fred. Diuen que no és pedagògic, però una bona cleca a temps soluciona molts problemes, sobre tot de fred.
Per cert, no se si anar a dormir aquesta nit dons demà tinc un altre sarao al carrer a Valldoreix. No fa massa i com cada any, van convocar per diumenge 28 tot-lo-dia, la diada de veïns de la Vall d'Or.
Festa, esports i jocs pels menuts, dinar de cumbaià, tots possem una mica del que ens vingui bé, més jocs i jocs, tancarem amb un berenar-sopar. Deu meu, la dieta a fer punyetes!! Ara mateix estic fent al forn una escalivada de nasos i a més ben completa per demà, que estigui ben repossadeta. Només pensem en menjar.... i beure.
Són les 17 h. i surto ja de casa.NO aguanto més! Com segur que arribaré abans d'hora,si és que tinc sort i trobo aparcament aviat,aniré a donar un cop de mà al comitè organitzador. Qui portarà una ràdio o minitele per saber cóm va el Derbi? Jo també sóc futbolera. He quedat amb ex-companyes al quiosc a les 18.30 h. com antigament per anar juntes a l'insti. Tant pensar en l'adolescència m'ha fet sortir uns quants granets que m'he dissimulat amb maquillatge. Adéu! Ja vinc!
POst sopar. Estic que no m'aguanto.M'han cridat per dinar i no puc obrir els ulls (anem de convidats a casa d'uns amics). Vaig arribar a les 8h. a casa després de sentir cantar karaoke al NHIN.Era de dia i em vaig trobar els llums oberts de fora de cas per quan arribés. Tinc mal de cap. Em dutxaré i prendré algun analgèsic. Va ser una nit fabulosa i inoblidable. Gràcies a tothom!
hola PEOPLE,soy jose antonio "el acosta". muchas gracias por el interés,que habeis demostrado, para que pudiera ir al REENCUENTRO, espero que podais disculparme, pero con tanta precipitación me ha sido del todo imposible cancelar los compromisos (trabajo) que tenía para esa noche. espero que Os lo hayais pasado super superbien, y que Os hayan quedado ganas suficientes para repetirlo, aunque intentaré que en esta ocasión no os podais librar de mi. no obstante,si alguien tiene la necesidad imperiosa de contactar conmigo, me teneis a vuestra entera disposición en:
Ahora mismo tengo una mezcla de alegria y tristeza, alegria por que el reencuentro fue genial, tristeza porque hoy ya no puedo estar con vosotros y no sé cuando eso volverá a suceder y esa sensación de incertidumbre me deja vacio.
Espero cuando menos ir sabiendo de vosotros por medio de este blog.
Entranyable la trobada com tots nosaltres... em van emocionar les ganes que teniem tots de saber de nosaltres de reconeixe'ns a partir de les mirades, les paraules, els moviments. M'agradaria poder tornar vint-i cinc anys enrera per poder dedicar a cada un de nosaltres més temps dels que ens vau regalar ahir tot el comité organitzador.Gràcies també als/les profes i pas que van venir, tots en un moment o altre de la nit vàrem tenir ocasió de dir-vos que ens vàreu saber transmetre no només conceptes acadèmics sinó també conceptes de vida i compromís:gràcies Carme Clavijo,Paitu, Josep, Jordi, Bayo.... Tinc també el cap ple de noms, ple de noves cares, que han substituit a les de fa vint i cinc anys,segur que d'aquesta trobada sorgiran d'altres reencontres, i si més, no, ens sabrem reconeixer a qualsevol carrer... Petons per tots: pels que varem tenir el moment per acomiadar-nos personalment i pels que no també. Som una colla fantàstica!
Hola! A mi me ha pasado como Fran, llegue a casa con una alegria desbordante y despues de dormir me levante chafada, pero no por el cansancio, si no por que hoy lunes no ire al instituto y os encontraría a todos vosotros. Gracias por venir a todos, gracias por ser y estar, sabia que erais gente estupenda, y me lo habeis vuelto a demostrar. Petonets
Estamos a lunes, la cena fue el sábado por la noche, la cena de los chicos de la Maternitat, todavía estoy en una nube , todavía tengo que asimilar tantas emociones, todavía tengo que asumir que hoy no los volveré a ver en el inst. Cuando lo tenga todo asumido, cuando este nudo que tengo en la garganta se vaya, cuando despierte y vea que le hemos robado un espacio de tiempo al pasado, y que ahora es presente y tengo que pensar en el futuro. Cuando pase todo esto os podre explicar mejor como fue ese reencuentro, ahora permitirme que lo disfrute sola, que lo paladee, que me ponga el vídeo del antes y el después millones de veces, que me recree en mis pensamientos y con la musica que escuchábamos en esa época, mi época, mi juventud, mis amigos, mis recuerdos. Solo una cosa si he pensado toda mi vida que tuve mucha suerte de ir a ese instituto , de tener esos compañeros y profesores, ahora lo puedo decir más alto , pero no más claro. HE SIDO AFORTUNADA, Muy AFORTUNADA. 140 personas nos volvimos a reunir, todos diferentes, solo que todos compartimos cuatro años de nuestra vida, y esos cuatro años nos marcaron en un compañerismo, que el sábado fue demostrado con creces. A mis compañeros gracias por ser y estar. Petonets.
Hola a tots! Estic a l'hospital treballant i tots els meus companys m'han preguntat pel sopar (els he donat la pallissa durant molt de temps). Els he ensenyat el llibre i el DVD. Tots ténen una enveja sana,doncs els agradaria tenir la mateixa experiència. Ens feliciten a tots per l'èxit de la festa i personalment estic molt satisfeta per haver estat capaç de reconéixer a més gent de la que pensava. Alguns,tinc la sensació que els vaig conéixer aquesta nit però estic encantada. Vaig veure i patir moltes emocions,petons,abraçades, al.legria,ganes de saber dels altres i parlar,parlar... Ningú menjava,teníem l'estòmac tancat dels nervis i coses més importants per fer. Va ser una experiència inoblidable i encara que sé que és molt difícil,ho hauríem de repetir al cap d'un temps. Moltes gràcies a tothom per haver-me recarregat les piles i fer-me saber que aquells 4 anys no van ser passatgers. Us aprecïo a tots! Molts petonets.
Què esteu depres? Ningú escriu res! M'agradaria saber qui canta el BLUES d'en Pere Villalba al DVD. Ha quedat molt bé, i sense desafinar! Ahir se'm van fer les 12 de la nit llegint el llibre. És molt divertit! Estic impacient per llegir més opinions sobre el sopar. Animeu-vos!
El cantant (i músic, toca tots els instruments i la seva dona va fer els coros) és EMILIO LOPEZ MATEO "MINI", que va fer la cançó, fa uns 28 anys, amb Miguel Angel Perez Emilio.
i sí, jo estic com Carina, ansiós per veure els vostres comentaris. Es la manera d'allargar la festa de dissabte. Això sí, aprofiteu la nova secció que ha penjat Mireia. Petons
Entrades
19 comentaris:
Genial. Mireia ets un geni i per tant només pots fer coses genials. No tinc adjectius.
Mireia , perfecto, eres unica.
Petonets
Mireia, suspitava, suspitava que passaria alguna coseta. De fet encara que no es vegi clarament...
estàn passant...
les hores passen inexorablement i aviat ens veurem.
Estigueu bonets.
Acabo d'arribar a ksa i tot son misssatges de nervis, s' acosta l' hora 0. Jo no estic nerviosa, nomes molt impacient. He sabut que algunes companyes es trobaran a les 18.00 al mateix lloc on kedaven per venir juntes a l'insti des de Collblanc, si puc m' hi afegiré, a fer el camí ben acompanyada com fa 25 anys.
Petons i fins demà
És genial. Quasi és el meu estat en aquets moments!!!!!!!!
No sabeu què fer per crear UNA HISTÈRIA COL.LECTIVA!
Encara no sé cóm arribar a Barna,si amb tren-metro no emportar-me el cotxe (sempre hi ha controls d'alcoholèmia abans d'arribar a casa meva (Torrelles de Llobregat).
Ahir vaig decidir anar a la perruqueria i amb la pluja semblo una altra persona,tots els cabells de punta!
No sé el què posar-me doncs ahir vaig passar fred i tinc el cos endolorit,com una iaia!
Bé,bromes a part,haig de començar a decidir una sèrie de coses.
Per cert,la meva germana Alba,que coneix a part de les meves companyes de l'insti,s'apunta després del sopar a prendre unes copes.
FINS ARA!!!
Res, res, cap problema tenim solucions per tot-hom i per tot-dona.
Podriem dispossar de mantetes col·lectives. Ara un s'escalfa i ho passa a un altre, ara un altre també, i així ens ho anem passant.
Mestresses i mestres de casa: Quantes mantetes penseu que hauriem de necessitar?
De totes formes jo recordo un bon procediment per escalfar l'ambient i a tots nosaltres.
Una bona cleca i aviat es passa el fred. Diuen que no és pedagògic, però una bona cleca a temps soluciona molts problemes, sobre tot de fred.
Ja sol falten 4:10 hores...
Per cert, no se si anar a dormir aquesta nit dons demà tinc un altre sarao al carrer a Valldoreix.
No fa massa i com cada any, van convocar per diumenge 28 tot-lo-dia, la diada de veïns de la Vall d'Or.
Festa, esports i jocs pels menuts, dinar de cumbaià, tots possem una mica del que ens vingui bé, més jocs i jocs, tancarem amb un berenar-sopar.
Deu meu, la dieta a fer punyetes!!
Ara mateix estic fent al forn una escalivada de nasos i a més ben completa per demà, que estigui ben repossadeta.
Només pensem en menjar.... i beure.
Són les 17 h. i surto ja de casa.NO aguanto més!
Com segur que arribaré abans d'hora,si és que tinc sort i trobo aparcament aviat,aniré a donar un cop de mà al comitè organitzador.
Qui portarà una ràdio o minitele per saber cóm va el Derbi? Jo també sóc futbolera.
He quedat amb ex-companyes al quiosc a les 18.30 h. com antigament per anar juntes a l'insti.
Tant pensar en l'adolescència m'ha fet sortir uns quants granets que m'he dissimulat amb maquillatge.
Adéu! Ja vinc!
POst sopar.
Estic que no m'aguanto.M'han cridat per dinar i no puc obrir els ulls (anem de convidats a casa d'uns amics).
Vaig arribar a les 8h. a casa després de sentir cantar karaoke al NHIN.Era de dia i em vaig trobar els llums oberts de fora de cas per quan arribés.
Tinc mal de cap.
Em dutxaré i prendré algun analgèsic.
Va ser una nit fabulosa i inoblidable.
Gràcies a tothom!
hola PEOPLE,soy jose antonio "el acosta".
muchas gracias por el interés,que habeis demostrado, para que pudiera ir al REENCUENTRO, espero que podais disculparme, pero con tanta precipitación me ha sido del todo imposible cancelar los compromisos (trabajo) que tenía para esa noche.
espero que Os lo hayais pasado super superbien, y que Os hayan quedado ganas suficientes para repetirlo, aunque intentaré que en esta ocasión no os podais librar de mi.
no obstante,si alguien tiene la necesidad imperiosa de contactar conmigo, me teneis a vuestra entera disposición en:
flequi007@yahoo.es ó
flequi007@hotmail.com
ó en los telf:
665 16 50 32
93 441 38 54
HASTA PRONTO
Pots sopar
Ahora mismo tengo una mezcla de alegria y tristeza, alegria por que el reencuentro fue genial, tristeza porque hoy ya no puedo estar con vosotros y no sé cuando eso volverá a suceder y esa sensación de incertidumbre me deja vacio.
Espero cuando menos ir sabiendo de vosotros por medio de este blog.
Entranyable la trobada com tots nosaltres... em van emocionar les ganes que teniem tots de saber de nosaltres de reconeixe'ns a partir de les mirades, les paraules, els moviments. M'agradaria poder tornar vint-i cinc anys enrera per poder dedicar a cada un de nosaltres més temps dels que ens vau regalar ahir tot el comité organitzador.Gràcies també als/les profes i pas que van venir, tots en un moment o altre de la nit vàrem tenir ocasió de dir-vos que ens vàreu saber transmetre no només conceptes acadèmics sinó també conceptes de vida i compromís:gràcies Carme Clavijo,Paitu, Josep, Jordi, Bayo....
Tinc també el cap ple de noms, ple de noves cares, que han substituit a les de fa vint i cinc anys,segur que d'aquesta trobada sorgiran d'altres reencontres, i si més, no, ens sabrem reconeixer a qualsevol carrer...
Petons per tots: pels que varem tenir el moment per acomiadar-nos personalment i pels que no també.
Som una colla fantàstica!
Merche Molina (mercè)
Hola!
A mi me ha pasado como Fran, llegue a casa con una alegria desbordante y despues de dormir me levante chafada, pero no por el cansancio, si no por que hoy lunes no ire al instituto y os encontraría a todos vosotros.
Gracias por venir a todos, gracias por ser y estar, sabia que erais gente estupenda, y me lo habeis vuelto a demostrar.
Petonets
Escrito en mi space :
Estamos a lunes, la cena fue el sábado por la noche, la cena de los chicos de la Maternitat, todavía estoy en una nube , todavía tengo que asimilar tantas emociones, todavía tengo que asumir que hoy no los volveré a ver en el inst.
Cuando lo tenga todo asumido, cuando este nudo que tengo en la garganta se vaya, cuando despierte y vea que le hemos robado un espacio de tiempo al pasado, y que ahora es presente y tengo que pensar en el futuro.
Cuando pase todo esto os podre explicar mejor como fue ese reencuentro, ahora permitirme que lo disfrute sola, que lo paladee, que me ponga el vídeo del antes y el después millones de veces, que me recree en mis pensamientos y con la musica que escuchábamos en esa época, mi época, mi juventud, mis amigos, mis recuerdos.
Solo una cosa si he pensado toda mi vida que tuve mucha suerte de ir a ese instituto , de tener esos compañeros y profesores, ahora lo puedo decir más alto , pero no más claro. HE SIDO AFORTUNADA, Muy AFORTUNADA.
140 personas nos volvimos a reunir, todos diferentes, solo que todos compartimos cuatro años de nuestra vida, y esos cuatro años nos marcaron en un compañerismo, que el sábado fue demostrado con creces.
A mis compañeros gracias por ser y estar.
Petonets.
Hola a tots!
Estic a l'hospital treballant i tots els meus companys m'han preguntat pel sopar (els he donat la pallissa durant molt de temps).
Els he ensenyat el llibre i el DVD.
Tots ténen una enveja sana,doncs els agradaria tenir la mateixa experiència.
Ens feliciten a tots per l'èxit de la festa i personalment estic molt satisfeta per haver estat capaç de reconéixer a més gent de la que pensava.
Alguns,tinc la sensació que els vaig conéixer aquesta nit però estic encantada.
Vaig veure i patir moltes emocions,petons,abraçades,
al.legria,ganes de saber dels altres i parlar,parlar...
Ningú menjava,teníem l'estòmac tancat dels nervis i coses més importants per fer.
Va ser una experiència inoblidable i encara que sé que és molt difícil,ho hauríem de repetir al cap d'un temps.
Moltes gràcies a tothom per haver-me recarregat les piles i fer-me saber que aquells 4 anys no van ser passatgers.
Us aprecïo a tots!
Molts petonets.
Què esteu depres? Ningú escriu res!
M'agradaria saber qui canta el BLUES d'en Pere Villalba al DVD.
Ha quedat molt bé, i sense desafinar!
Ahir se'm van fer les 12 de la nit llegint el llibre.
És molt divertit!
Estic impacient per llegir més opinions sobre el sopar.
Animeu-vos!
El cantant (i músic, toca tots els instruments i la seva dona va fer els coros) és EMILIO LOPEZ MATEO "MINI", que va fer la cançó, fa uns 28 anys, amb Miguel Angel Perez Emilio.
i sí, jo estic com Carina, ansiós per veure els vostres comentaris. Es la manera d'allargar la festa de dissabte. Això sí, aprofiteu la nova secció que ha penjat Mireia.
Petons
Publica un comentari a l'entrada