LA BONA FESTA

A tots els que hi érem (o potser no hi éreu o no vau poder ser-hi...)

0. Com que sóc un viciós de l’escriure (*), permeteu-me aquesta mena de “carta oberta”, lliure i cordial. Des del dissabte passat, dia 27 de setembre, he paït (o no, que diria l’Iu Forn, a l’AVUI) tot el que vam viure la setmana passada. Converses creuades allà mateix o després per telèfon amb professors/es (i, està clar, amb alumnes), m’empenyen a fer-ne quatre comentaris.
Escric aquesta comunicació a través dels bons oficis del Manolo/Manuel & companyia que van ser factòtums de la moguda d’aquest dissabte passat.
No sé si aquest, diguem-ne “article”, arribarà a tothom que era allà. Si a algú no li arriba, ho sento però la base de dades és la base de dades i ningú com el Manolo & companyia en pot saber més...

1. He llegit dues o tres vegades el “llibre” del nostre aniversari. És d’una riquesa impressionant. Comentaris, emails creuats, presentacions, intercanvis. Tot absolutament a retenir. Sen-sa-ci-o-nal !

2. En un primer moment volia entretenir-me a fixar termes simbòlics, significatius, suggerents. Insti, adolescència, records/memòria selectius (de moments, de profes, de sortides, d’episodis, de coneixences...), nostàlgia/enyorances, transgressions (campanes, Parc dels cérvols, vagues
-política o ensenyament-, reivindicacions...), primeres experiències (canvi d’escola, petons, llibertat, amistats, amors no confessats...), postals de l’època, aventures surrealistes, misteris a investigar, espontaneïtats, confessions ... i tantes coses més!

3. No podria pas recollir les expressions que m’ha colpit/emocionat. “Es podria fer un llibre de totes les vivències... a veure si algú s’anima a fer-ho”. “Fent memòria construïm vida.”. “Cada vegada que recordo aquestes coses em poso a plorar...”. “Que ens puguem tornar a retrobar crea un pessigolleig encisador.” Són tantes les frases a subratllar que és delicat de continuar perquè en serien moltes més i passo de posar noms.. En tot cas, hi ha en moltes intervencions del “llibre” un to d’afecte i personalisme que no es pot pagar amb res...

4. Una nota “erudita” d’un que és de lletres. L’estil d’escriptura de molts textos (siguin emails, aportacions, records) són d’una qualitat notòria, excepcional. Respiren frescor, espontaneïtat, afecte, fins i tot un estil literari acurat, digne de “comentari de text”... Contenen una enorme riquesa: humana, sentimental, històrica, divertida, sincera, directa, profunda, amical ... i tants d’ adjectius més a afegir...!

5. No m’allargo més. El dissabte 27 va ser un plaer immens i immesurable per moltíssimes raons. Comentant-ho amb altres professors/res que eren allà, hem d’agrair una vegada més l’esforç, la tenacitat i el savoir faire, de tota la troupe que va portar la moguda.

6. Em queden moltes coses al calaix del cor i del cap. Detalls i converses personals, el to general de la trobada, el sentit respirat per tots en el “llibre”, detalls concrets que seria massa llarg d’explicar en aquest moment. Només vull que aquesta aportació (que confio a la destresa del Manolo) arribi a tohom a qui ha d’arribar. Que allò de “crear lligams” del Petit príncep, miri de no acabar-se del tot, almenys entre uns quants. Evidentment que hi ha noms i rostres que tens més presents i recordes més que d’altres, però val a dir que tot plegat va ser una festassa d’inoblidable record. A totes/tots, gràcies i una abraçada molt forta.


Jordi Trepat
jordi.trepat@hotmail.com


(*) Amb la llibertat i la confiança que vam respirar aquell dia, us puc dir que a juny vaig presentar un llibre de poemes alguns dels quals són escrits en aquella època. A més va acceptar de fer-ne la presentació en Josep Milà: tota una garantia de qualitat i d’afecte. (TREPAT, Jordi, Baules. Lluernes Ed. Saragossa. Col. Ritmes nº1, Barcelona. 2008)). Es pot trobar a la “Casa del Llibre” –Pg. de Gràcia, 62- o la “Llibreria ONA”, -Gran Via 654-o, demanant-lo, a algun altre lloc. Si us agrada la poesia, potser us faci gràcia de tenir-lo. En tot cas, excuseu aquesta informació massa personal però que m’ha semblat avinent de fer-vos arribar.