BLUES DE'N PERE VILLALBA
Qui era que va compondre el Blues de'n Pere Villalba, que aleshores era el director de l'institut? No fa massa l'autor es va donar a conèixer en un missatge. El cert és que la cançó va fer furor i se sentia cantar, amb la boca petita, pels diferents passadissos.
La música s'ha rescatat. Ara falta recordar-ne la lletra, que en algun moment feia:
Arribo a l’institut de matinada
I em trobo, sentat, en Pere Villalba.
Em diu Emili arribes tard
L’altre dia parlava de puntualitat
És el blues, blues, blues de’n Pere Villalba...
Us ve a la memòria alguna altra estrofa? Si es així, no dubteu en fer-nos-la arribar, anant al llapis que hi ha sota aquest missatge i escrivint-la.
Per escoltar la tonada cliqueu aquí.
Entrades
3 comentaris:
Recordo que tenia tota la lletra de la cançó apuntada a un foli, però qualsevol sap on para després de 29 anys!
Haurem de confiar en la gent que té més memòria,doncs la meva no és massa bona.
Penseu!Penseu!
CARINA
Hola! soy lAURA BLANCA. El martes pasado envié un mail al que pone de contacto (manel) y no me he visto aún en el listado de la cena. Y pensaba enviarle escaneada la canción COMPLETA DEL BLUES DE PERE VILLALBA, que le cantamos cuendo fuimos a Empúries en 2n 1979-80. también tengo una tonada que cantabamos en 3r, para jugar a pelota en clase y creo que se la habian inventado Ramón y Germán.Espero ponerme otra vez en contacto con manel via mail porque somos dos compañeros que no nos queremos perder la trobada. Saludos a todos, sobre todo a los que empezamos estrenando el insti.
Hola,
Sóc en Josep Torra "Papi". Acabo d'arribar de vacances i tot just vaig assabentar-me d'aquesta moguda quan pràcticament marxava.
Tot i que no vaig acabar l'Institut amb tots vosaltres, suposo que algú em deu recordar, com és el cas d'En David Novelles.
La Història de primer i la Literatura de segon van acabar amb la meva estada allà. Crec que tenia altres coses al cap en aquells moments, com treballar i emancipar-me. Tenia una gran pena al haver deixat allò a mitges i és per això que de més gran vaig recapacitar i vaig tornar a estudiar fins i tot vaig acabar la Universitat, tot i que no m'hi he dedicat mai.
De tota manera no em puc queixar, la vida m'ha tractat prou bé.
El que és ben cert que us recordo a gairebé tots, cares i noms, així com també tinc molt presents els entranyables moments que hi vam viure junts, segurament perquè moltes de les nostres experiències posteriors de la vida tenen una bona càrrega d'influències d'quells moments.
Durant força temps vaig mantenir contacte amb gent de l'Insti i, actualment, només hi queda entre la colla la Laura Blanca, que és qui em fa recordar aquells temps quan ens veiem i m'explica les seves experiències en fer de professora de Geo-Hª en un institut d'Esplugues.
Publica un comentari a l'entrada